dimecres, 23 de desembre del 2015

Neus Sanmartí parlant sobre didàctica de la ciència


Em pareix molt interessant el que va dir Neus Sanmartí en el Hangout de #directic del Educalab. Del que va dir em queden en:


Han canviat moltes coses en els últims 50 anys, però s'ensenya molt igual que fa 50 anys. En alguns casos hem anat cap arrere.

La finalitat seria ajudar a entendre a l'alumnat a tractar de resoldre les incerteses que genera aquest món. Això implica un altre tipus de coneixements respecte al que es pensava fa uns anys.

Encara seguim amb formes molt tradicionals d'ensenyar.

Els canvis són difícils perquè els professors han estat a l'altre costat i la major part dels professors pensen que s'ha d'ensenyar com ells aprenen. Els professors tracten d'ensenyar com a ells es va anar bé, però això no implica que sempre haja d'anar bé.

El major canvi d'un professor es fa durant el primer any de professor. Els professors comencen a treballar en instituts on es segueixen mètodes molt tradicionals i això fa que obliden tot el que han aprés en la fase de formació. El primer any de docència és més important que tots els anys de formació i els posteriors de docència.

Hi ha molts professors innovadors, però pocs centres que ho són. És un centre sencer el que hauria de ser innovador.

L'ensenyament ha sigut molt transmissor i ara s'intenta que l'alumnat invente. Que l'alumne aplique coneixements per construir alguna cosa. Hi ha un impuls des de fora del sistema educatiu per a que l'ensenyament siga d'aquest tipus. 

Es comença amb problemes reals per a discutir a fer i per això hi ha que tindre coneixements. Els coneixements no venen al principi, venen després. 

La competència científica és la capacitat de fer-se preguntes i tindre recursos per veure si quan es dóna una resposta a la pregunta això té fonament o no. 

PISA proposa que totes les persones han de ser crítics si una determinada resposta està fonamentada o no. Entén que tot el món no pot ser creador de coses, però si ha de tindre criteri per saber si una determinada explicació té sentit o no.

Aprendre és prendre decisions de millora i canvi. Això és l'aspecte més important de l'avaluació. L'acció més important de l'avaluació no són les notes.

Equivocar-se és normal. Si uns alumnes ho fan tot bé és perquè ja s'ho saben o han copiat.

Per a saber hi ha que saber parlar i escriure.

Fins ara ensenyàvem a aprendre per repetir informació.

En ciències és molt important ser un lector crític. 

Els professors llegeixen molt poc, sobre tot d'investigació. Els professors de ciència estan més al dia de coneixement científic que de coneixement pedagògic. 

En els dos últims anys hi ha com un clic perquè hi ha gent que està dient prou i ens posem a fer un canvi a fons. Hi ha un moviment molt ampli en moltes escoles que estan fent un canvi. 

Els centres que han fet un canvi veuen que els estudiants estan treballant i motivats. Està per veure si aprenen més. Menys segur que no. Hi ha un canvi de tendència molt gran.

Una escola hauria d'estar molt en contacte amb la comunitat on està situada. 

No té sentit una escola separada de la vida dels alumnes.

Per veure tot el que diu Neus Sanmartí, que és molt més que he posat ací, resulta molt interessant mirar:






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada