dimecres, 23 de desembre de 2015

Neus Sanmartí parlant sobre didàctica de la ciència


Em pareix molt interessant el que va dir Neus Sanmartí en el Hangout de #directic del Educalab. Del que va dir em queden en:


Han canviat moltes coses en els últims 50 anys, però s'ensenya molt igual que fa 50 anys. En alguns casos hem anat cap arrere.

La finalitat seria ajudar a entendre a l'alumnat a tractar de resoldre les incerteses que genera aquest món. Això implica un altre tipus de coneixements respecte al que es pensava fa uns anys.

Encara seguim amb formes molt tradicionals d'ensenyar.

Els canvis són difícils perquè els professors han estat a l'altre costat i la major part dels professors pensen que s'ha d'ensenyar com ells aprenen. Els professors tracten d'ensenyar com a ells es va anar bé, però això no implica que sempre haja d'anar bé.

El major canvi d'un professor es fa durant el primer any de professor. Els professors comencen a treballar en instituts on es segueixen mètodes molt tradicionals i això fa que obliden tot el que han aprés en la fase de formació. El primer any de docència és més important que tots els anys de formació i els posteriors de docència.

Hi ha molts professors innovadors, però pocs centres que ho són. És un centre sencer el que hauria de ser innovador.

L'ensenyament ha sigut molt transmissor i ara s'intenta que l'alumnat invente. Que l'alumne aplique coneixements per construir alguna cosa. Hi ha un impuls des de fora del sistema educatiu per a que l'ensenyament siga d'aquest tipus. 

Es comença amb problemes reals per a discutir a fer i per això hi ha que tindre coneixements. Els coneixements no venen al principi, venen després. 

La competència científica és la capacitat de fer-se preguntes i tindre recursos per veure si quan es dóna una resposta a la pregunta això té fonament o no. 

PISA proposa que totes les persones han de ser crítics si una determinada resposta està fonamentada o no. Entén que tot el món no pot ser creador de coses, però si ha de tindre criteri per saber si una determinada explicació té sentit o no.

Aprendre és prendre decisions de millora i canvi. Això és l'aspecte més important de l'avaluació. L'acció més important de l'avaluació no són les notes.

Equivocar-se és normal. Si uns alumnes ho fan tot bé és perquè ja s'ho saben o han copiat.

Per a saber hi ha que saber parlar i escriure.

Fins ara ensenyàvem a aprendre per repetir informació.

En ciències és molt important ser un lector crític. 

Els professors llegeixen molt poc, sobre tot d'investigació. Els professors de ciència estan més al dia de coneixement científic que de coneixement pedagògic. 

En els dos últims anys hi ha com un clic perquè hi ha gent que està dient prou i ens posem a fer un canvi a fons. Hi ha un moviment molt ampli en moltes escoles que estan fent un canvi. 

Els centres que han fet un canvi veuen que els estudiants estan treballant i motivats. Està per veure si aprenen més. Menys segur que no. Hi ha un canvi de tendència molt gran.

Una escola hauria d'estar molt en contacte amb la comunitat on està situada. 

No té sentit una escola separada de la vida dels alumnes.

Per veure tot el que diu Neus Sanmartí, que és molt més que he posat ací, resulta molt interessant mirar:






dimarts, 15 de desembre de 2015

Anàlisi del llibre Assessment 3.0 de Mark Barnes (2a part)


En aquesta segona entrada sobre el llibre Assessment 3.0 de Mark Barnes s'analitzen els capítols 4, 5, 6 i 7 del llibre.




Capítol 4. Experiència en un institut.

El capítol 4 narra quan aquesta experiència d'una classe sense notes es duu a terme en un institut en Texas. S'agafa un grup d'alumnes, molts d'ells que no acaben d'anar bé i es veu com van progressant. El millor de tot és que aquestos alumnes quan s'enfronten a una prova externa rendeixen molt que en una classe amb notes. En el capítol està molt bé com s'analitza com alguns alumnes avancen.

Capítol 5. Involucrant als estudiants.

En aquest capítol s'analitza en la importància d'involucrar a tots els estudiants en aquest mecanisme. Quan més diàleg hi haja entre professor i alumnes major serà l'aprenentatge d'aquestos. Una part molt interessant és quan l'autor explica com amb uns determinats ítems preparats se li pot donar feedback molt ràpidament a molts alumnes. També destacable que l'alumnat va construint un portfoli amb les seues dificultats i com les va superant. A partir d'ací hi ha un testimoni molt important de com evolucionen els alumnes. També es veu com si molts professors treballen d'aquesta manera es poden elaborar informes molt complets que algunes universitats americanes comencen a acceptar per entrar en elles.

Capítol 6. Retroalimentació en el món digital.

L'autor comenta com ha ant utilitzant, al principi, alguna plataforma LMS (del tipus de moodle, però ell utilitzava una altra. Després ho va combinar amb la construcció de blocs per part de l'alumnat en aplicacions externes a la plataforma LMS per a que tot resulte més atractiu. Finalment també analitza com utilitzar xarxes socials, com twitter o instagram, per interaccionar amb els alumnes. Està clar que ben utilitzat el món digital és una gran manera d'interaccionar amb l'alumnat.

Capítol 7. Consells per a l'èxit.

En aquest capítol l'autor dóna alguns consells per aplicar aquest mètode amb èxit. Resulta important involucrar a altres professors, als alumnes i als pares en aquesta manera d'avaluar, que responsabilitza a l'alumne i el posa com a líder del seu propi aprenentatge. També és molt important autoanalitzar-se per cada vegada anar donant una millor retroalimentació als alumnes.

Al final el llibre té una conclusió i uns apèndixs on es troben fitxes molt útils si es vol treballar amb aquesta idea de l'aprenentatge sense notes.

Personalment m'ha resultat una lectura molt interessant. El fet de posar l'avaluació formativa en primer pla resulta molt interessant. Relacionat amb aquest llibre he trobat dos lectures més que poden ser interessants i les pose en la meua agenda. Són:

- Hacking Assessment: 10 Ways to Go Gradeless in a Traditional Grades School (Hack Learning Series Book 3) de Starr Sackestein
- Teaching Students to Self-Assess: How do I help students reflect and grow as learners? de Starr Sackestein