dijous, 26 de novembre de 2015

Anàlisi del llibre Assessment 3.0 de Mark Barnes (1a part)


La veritat és que des de que vaig veure aquest llibre en Amazon vaig pensar que l'havia de llegir, perquè un llibre que en la portada diu: tira la teua llibreta de notes i inspira l'aprenentatge em pareix que promet i molt.



Així que el vaig posar en la meua llista de desitjos i una vegada que he trobat temps per llegir el llibre l'he comprat i he començat a llegir-lo.

En primer lloc dir que no és un llibre massa llarg. Des de la introducció fins a l'últim apèndix té 124 pàgines.

Després d'una breu introducció per part de l'autor comencen els capítols. Fins ara he llegit tres capítols sencers, que passe a comentar breument.

Capítol 1. Els problemes amb l'avaluació 2.0.

Mark Barnes fa una descripció dels problemes de l'avaluació actual que tenim que al final ho fem com ho fem consisteix en posar una nota i resumint ens diu que el sistema actual d'avaluació està més dirigit a ser punitiu en els errors que fa l'alumnat que a que aprenguen d'ells. Està més centrat en que l'alumnat obtinga bones notes que en l'aprenentatge i finalment tot aquest sistema crea un entorn on li resulta molt complicat créixer a l'alumnat.

El capítol està ple de bones reflexions i em quede amb una afirmació de l'autor que diu que alguns professors fan servir les notes com a substitutiu dels instruments que antigament s'utilitzava per infringir dolors corporals. També em pareix molt resultat la reflexió que fa l'autor que donats uns criteris per puntuar un treball o examen, segons el que es valore cada part del treball un alumne pot passar de tindre una nota molt alta a una molt discreta fent el mateix. El pitjor de tot és que molts centres classifiquen per nivells als seus alumnes en funció d'aquestes notes.

Una altra cosa que m'agrada del llibre és que al final de cada capítol deixa una sèrie de preguntes obertes per a reflexionar. Sense dubte seria un llibre per a llegir amb companys de claustre. És curiós que en aquesta època en que tots els instituts tenen un pla lector no es contemple que els professors llegisquen aquest tipus de llibres de manera conjunta i reflexionen sobre ells.

Capítol 2. Quan 2+2 no és igual a 4.

Aquest capítol m'encanta. En ell explica com el sistema de notes que tenim que suposadament és molt objectiu pot acabar sent molt subjectiu. Conta dos experiències.

La primera és una reunió de professors en Boston, on se'ls comenta el treball que se li ha manat a un alumne, s'indica el que ha fet l'alumne i es diu als professors presents per grups que posen una nota. Com passa en aquestos casos la disparitat de criteris és impressionant.

El segon és una matriu d'avaluació d'un professor de matemàtiques que fa a l'alumnat crear una presentació amb Prezi per demostrar que dominen el tema de les equacions. La matriu pareix molt ben dissenyada i inclou diferents apartats. L'autor mostra que segons el pes que se li done a cada apartat la nota de l'alumne pot ser molt diferent.

Per tant és molt evident que hi ha molta subjectivitat en el tema de les notes.

Capítol 3. SE2R. Una fórmula per al canvi.

Fins ara l'autor havia intuït que tenia un mètode que era millor que les notes i en aquest tercer capítol ho explica. Aquest mètode es basa amb la interacció contínua amb l'alumne i s'anomena SE2R (Summarize, Explain, Redirect, Resubmit). Seria alguna cosa així com: resumir, explicar, redirigir i tornar a presentar-ho.

En la part de resum se li indica a l'alumne el que ha fet en una o dos línies. Si fóra la memòria d'una pràctica de laboratori seria alguna cosa així com: has presentat una memòria de laboratori de la pràctica en que es determina el volum d'un sòlid irregular de densitat major que l'aigua. (L'exemple és de la meua collita, no ho posa el llibre). En aquesta part es tracta de situar a l'alumne. Crec que l'autor utilitza per interaccionar amb l'alumnat alguna plataforma tipus Edmodo o Moodle i per això ha de situar a l'alumne.

En la part d'explicació hi ha que escriure el que l'alumne ha aconseguit i el que li falta. Seguint amb l'exemple de la pràctica es podria posar alguna cosa així: a partir de la memòria presentada tens clar els instruments de laboratori que s'utilitzen, com es determina la massa de l'objecte i com es fan el càlcul per determinar la densitat una vegada saps quina és la massa i el volum de l'objecte. El que no queda clar és com es determina el volum de l'objecte.

En la part de redirigir hi ha que convidar a l'alumne a que millore el seu treball. En l'exemple que estic posant seria alguna cosa com: Podries reescriure la part de com es calcula el volum de l'objecte. Seria interessant que explicares clarament com es fa lectura en una proveta. Podries acompanyar l'explicació amb imatges que il·lustren el procés.

La part de tornar-ho a enviar és un simple recordatori per a l'alumne de que informe al professor de que hi ha canvis en el treball. Es podria posar d'aquesta manera: si fas canvis en el teu bloc escriu-me i m'ho fas saber.

Com a resum dir que els tres primers capítols d'aquest llibre m'han agradat molt i quan llegisca més els aniré contant en aquest bloc. I una pregunta que igual t'estàs fent com a lector: si l'autor del llibre no posa notes i al final de cada trimestre ha de presentar una nota perquè la llei l'obliga, com ho fa? Cada alumne al final de cada trimestre li escriu una carta defensant la nota que es mereix i el professor i l'alumne fan una reunió on pacten la nota que eixirà en el butlletí. Açò m'ha paregut molt interessant.

Si algú està interessat en el llibre segur que li agradarà afegir-se al grup de Facebook Teachers throwing oot grades o seguir en twitter el hashtag #ttog.




dilluns, 23 de novembre de 2015

Projecte sobre contaminació atmosfèrica. 1r trimestre. Alguns detalls importants del que ha passat.

Aquest trimestre els alumnes de 3r d'ESO de l'IES Llombai en la matèria de física i química han començat el projecte sobre contaminació atmosfèrica. Havien de preparar dos textos i fer una autoavaluació. Per presentar els projectes cada alumne té un bloc i tot el que va fent ho posa en el seu bloc.

El primer text era general, on explicaven la contaminació atmosfèrica en general i després descrivien l'efecte hivernacle, el forat de la capa d'ozó i la pluja àcida. Després havien d'escollir un problema concret (la contaminació del transport per exemple) explicar com afecta aquest problema i proposar solucions. A banda, podien anar preparant mapes mentals o fer valoracions sobre com anava el projecte.

Respecte a l'autoavaluació  des del principi coneixien la matriu d'avaluació amb que es posa la nota i en l'última part del projecte s'havien d'autoavaluar cada part de manera raonada i posar-se una nota.

Algunes consideracions sobre el que ha passat.

- Cada vegada que un alumne entregava un treball jo li comentava en el seu bloc i per a mi tenia la seua nota interna, però l'alumne no la sabia i podia decidir si millorava el seu treball a partir dels meus comentaris o no. Hi ha alumnes que han anat millorant el seu treball 2 i 3 vegades, la qual cosa els ha permés dos coses: aprendre més, perquè amb la interacció del professor ha entés que estava fent pitjor i millorar-ho. Per una altra banda com ha millorat al final la nota ha sigut millor. Considere que donar-li oportunitats per a que els alumnes milloren els treballs és molt positiu per a ells, perquè en aquest cas han millorat aspectes, com ortografia, redacció o recerca i síntesi d'informació.

- Com a professor de física i química estic molt satisfet que alguns alumnes hagen comentat que a partir del seu bloc de física i química han millorat l'ortografia. Així, utilitzar correctors com el softvalencià ajuda molt a l'alumnat, ja que no només es millora ortografia, sino també l'estil.

- La nota mitjana que s'han posat els 52 alumnes que han entregat l'autoavaluació fins ara és de 7,31 i la del professor de 7,43. Això representa un error relatiu del 0,27%. Crec que indica que l'alumnat amb uns objectius clars que ha d'assolir i com es valora això és capaç d'autoavaluar-se d'una manera molt objectiva. Això li permet saber quins punts de millora té. 

- Que cada alumne tinga un bloc crec que és molt potent, però gran part d'aquesta potència es perd quan només utilitzen aquest bloc per a una matèria. Seria millor que utilitzaren el bloc per a més matèries.