dimarts, 27 d’octubre de 2015

Passa l'exercici de dissolucions


Aquesta entrada  descriu una experiència de treball col·laboratiu portada a terme els dies 23-10-15 i 26-10-15 en 1r de batxillerat científic. El treball col·laboratiu és clau per després poder treballar en projectes.

Un dels objectius de la matèria de Física i Química en 1r de batxillerat és el següent:
Elaborar els càlculs necessaris per a expressar la concentració d’una dissolució en g/l, mol/l, % en pes i % en volum i descriure el procediment de preparació en el laboratori, tant per al cas de soluts en estat sòlid com a partir d’una altra de concentració coneguda.

Què implica aquest objectiu?
  • Saber expressar la concentració d'una dissolució en g/l, mol/l, % en massa, % en volum.
  • Saber els passos per preparar una dissolució en el laboratori.
  • Saber fer tots els càlculs per a preparar una dissolució en el laboratori.
  • Resoldre exercicis numèrics sobre dissolucions.
Els dos últims punts són especialment complicats per a l'alumnat i l'objectiu final d'aquesta activitat és que aprenguen a fer els càlculs per preparar dissolucions en el laboratori.

Per això s'agafen tres exercicis que simulen càlculs en el laboratori. Els enunciats dels tres exercicis són:
  1. Es desitgen preparar 50 ml de dissolució d'àcid sulfúric que siga 1,5 M. Per a això es disposa d'una dissolució del 26 % i densitat 1,19 g/ml. Quin volum d'esta dissolució cal prendre?
  2. Es prenen 50 ml d'una dissolució d'àcid fosfòric del 60 % i 1,64 g/ml de densitat, i es diluïxen en un matràs aforat de 500 ml fins a enrasar. Calcula la molaritat de la dissolució obtinguda.
  3. Quants ml de dissolució d'àcid nítric concentrat de densitat 1,485 g/ml i 91,13 % de massa cal diluir per a obtindre 750 ml de dissolució 0,2 M?

L'objectiu final dels dos dies de l'experiència és que tot l'alumnat sàpiga resoldre perfectament aquest tipus d'exercicis. Per això es fan parelles. L'experiència està dissenyada de manera ideal per a 30 alumnes. Com hi ha 34 es fan 4 grups de 3 alumnes i la resta són parelles.

A cada parella se li dóna una lletra (A, B, C) segons estan situats en l'aula. Això es pot veure en la següent fotografia.




Com es veu també en la fotografia cada 3 parelles (A, B, C) s'agrupen entre elles de manera que:

A ha de fer els exercicis 1 i 2 i ha de corregir el 3 de les altres parelles que van lligades.
B ha de fer els exercicis 1 i 3 i ha de corregir el 2 de les altres parelles que van lligades.
C ha de fer els exercicis 2 i 3 i ha de corregir el 1 de les altres parelles que van lligades.

Per tant cada parella ha de començar per l'exercici perquè l'ha d'entendre perfectament per a poder corregir-lo.

Què passa quan una parella no sap fer un exercici? Li ha de preguntar a una altra parella de la seua mateixa lletra com seguir. Només se li pot preguntar al professor quan totes les parelles amb una lletra no saben com tirar endavant. És molt important que el professor indique al principi de la classe que és l'últim recurs i només intervindrà quan totes les parelles amb una lletra no sàpiguen com tirar endavant, cosa poc probable.


Rol del professor.

Al principi utilitza 5 o 6 minuts per explicar la dinàmica. Després observa i pren nota del que fa l'alumnat per a una posterior interacció. És molt important deixar a l'alumnat temps per a que pensen per ells mateix. En aquest cas la interacció és de dos tipus:
 
- En l'aula es comenten les errades més grans que s'han observat i com solucionar-les amb un diàleg obert amb l'alumnat després dels dos dies de l'activitat.

- A través del bloc d'aula es comenta com va l'activitat i les claus per fer bé aquest tipus d'exercicis. Això es fa després del primer dia.

Com s'avalua l'activitat.

Des del punt de vista de l'avaluació sumativa no s'avalua perquè s'avaluarà amb una prova escrita.

Des del punt de vista de l'avaluació formativa és una activitat molt rica perquè permet observar durant dos hores com treballa l'alumnat i això permet prendre decisions de com han de ser les classes en un futur. Queda clar que s'ha d'insistir molt més en la lectura dels enunciats perquè el major problema actual és que gran part de l'alumnat no sap analitzar els enunciats.

Des del punt de vista de l'alumnat els dóna molta informació de com està progressant, la qual cosa també els permet prendre decisions de si estan assolint el que s'espera d'ells o no.
 
Observació.
L'estructura de l'activitat l'haguera fet igual en l'ESO, però sobre tot en 1r i 2n d'ESO no haguera permés a l'alumnat que es moguera per l'aula fins que no tingueren molta experiència en aquest tipus d'activitats. En aquest cas haguera intervingut molt més com a professor explicant-li els dubtes que tenien a cada parella.

Conclusió.

L'alumnat ha valorat molt positivament l'activitat i vol que provem aquesta dinàmica més vegades.
El professor també està content perquè veu que la majoria dels alumnes ha assolit el que es volia.

Bibliografia:

Amb xicotetes variacions passa l'exercici es basa en una activitat anomenada Passa el problema del llibre Técnicas de Trabajo Colaborativo de Elisabeth F. Barkley.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada