dimarts, 30 de desembre de 2014

TIMSS advanced. Una avaluació internacional per a la física i les matemàtiques en l'últim curs d'institut.

Si en Espanya es parla d'avaluacions internacionals una paraula ve a la ment: PISA. Pot ser algú parle de TIMSS  i si se li pregunta que és dirà que una avaluació internacional que en Espanya li tocaria passar a classes de 4t de primària. I és veritat, perquè aquesta és l'avaluació més coneguda de TIMSS, però hi ha dos més menys conegudes. TIMSS 2 que es passa a alumnes de 2n d'ESO i que inclou una prova de competència científica i TIMSS advanced que només incorpora proves de matemàtiques i física per a alumnes d'últim any d'institut. Com a professor de física i química m'interessa molt TIMSS en les seues tres modalitats perquè les qüestions i els anàlisis que es fan d'aquestes proves em pareixen que poden ser un punt de millora al meu treball. No és que siga un fanàtic de les avaluacions internacionals. Sé que aquestes proves tenen molts detractors i estic d'acord en molts d'ells, però en aquest bloc el que vaig a fer és tractar d'aprofitar el que de positiu tenen aquestes avaluacions i em pareix que són moltes coses. De fet, he tornat a escriure després de tres anys en aquest bloc perquè vinc de fer un MOOC amb el INEE anomenat #preguntasPISA i m'ha resultat molt interessant.


Als professors de ciències ens ha d'interessar a la força TIMSS perquè les seues sigles volen dir Trends in International Mathematics and Science Study. Per tant s'encarrega de comparar com ho estan fent alumnes de diferents països a nivell de competències científica i matemàtica. Espanya ha participat fins ara només en el TIMSS de primària, però en 2015 participarà per primera vegada en TIMSS adavanced. Aquesta prova només s'ha fet dos vegades fins ara: en 1995 i 2008. En 2015 serà la tercera edició. Si vols saber més com serà aquest examen tant en física com en matemàtiques ací tens un enllaç amb tota la informació en anglés de la prova.


Si em centre en la part de física dir que en TIMSS advanced hi ha preguntes sobre mecànica, termodinàmica, electricitat i magnetisme, ones i física atòmica i nuclear. Les qüestions que posen són de coneixement, raonament i aplicació. Però com utilitzar les qüestions de TIMSS en l'aula? A mi personalment després de fer el MOOC #preguntasPISA em pareix que la millor manera és utilitzar-les com a punt de partida per dissenyar una activitat o per enriquir alguna de les tasques que ja tenim preparades. A més, com cada pregunta inclou una guia de codificació que et diu quines respostes són correctes, quines no i perquè poden ser molt interessants per fomentar l'autoavaluació i la coavaluació. Aquestes qüestions també són interessants perquè permeten adaptar-les. Per exemple, tot el que hi ha lliberat del TIMSS de primària pot ser molt útil modificat un poc per al primer cicle de l'ESO.


Tot el que el ministeri té sobre TIMSS alliberat el pot trobar ací. De moment no té res sobre TIMSS advanced alliberat en castellà, però si en anglés. Personalment pense treballar a partir del material alliberat de TIMSS (també de PISA) i aniré penjant en aquest bloc algunes de les coses del que faré.






dijous, 18 de desembre de 2014

Escalfador de mans

És un dels gadgets més utilitzats pels professors de física i química per motivar als seus alumnes. Són les clàssiques bosses que poden tindre moltes formes i que s'utilitzen per a escalfar les mans en hivern.



En aquestes bosses hi ha una dissolució sobresaturada d'acetat de sodi i com està sobresaturada a la mínima precipita i en aquest moment es desprèn energia en forma de calor. Aquestes bosses es poden utilitzar multitud de vegades perquè després d'utilitzar-les (estan desprenent calor durant 20 minuts i a l'alumnat li encanta tindre entre les mans aquestes bosses) es posen a bullir durant uns 15 minuts i l'acetat de sodi es torna a dissoldre en l'aigua.









Aquest recurs sempre funciona. A mi m'agrada utilitzar-lo amb els de 3r de l'ESO perquè permet parlar de termes com dissolució sobresaturada, dissolució saturada o variació de la solubilitat amb la temperatura. Crec que parlar d'aquestos conceptes de manera descontextualitzada crea el mateix interès en l'alumnat que la lectura de l'horòscop per a una persona amb formació científica. Per tant, hi ha que utilitzar aquest tipus de jocs.

En l'última classe que vaig fer açò en un grup de tercer es va trencar una bossa al bullir-la i com una alumna es va adonar que perdia un poc líquid la vam acabar de trencar i vam recuperar quasi tot el contingut que porta una bossa en un vas de precipitats. Va resultar del més interessant per a l'alumnat perquè a mesura que la dissolució es refredava l'acetat de sodi precipitava i al final l'alumnat es va sorprendre de la quantitat de sal dissolta en una bossa d'un escalfador de mans. Ací hi ha una foto de la sal precipitada.










Una altra manera de veure que passa amb l'acetat de sodi és preparar una dissolució sobresaturada d'acetat de sodi en el laboratori. És el que està fent el company Llorenç Monferrer, de l'IES Broch i Llop, de Vila-real. Ací hi ha un dels tres vídeos que ha preparat sobre el tema. Per veure els altres dos visiteu el seu canal.

dimarts, 16 de desembre de 2014

Per què tinc un canal de youtube?

Des de fa uns quatre anys tinc un canal de youtube i em pareix molt útil. Utilitze aquest canal per fer diferents tipus de vídeos i durant una sèrie d'entrades aniré explicant els tipus de vídeos que faig i perquè em pareixen útils.

Respecte a la pregunta que dóna origen a aquesta entada entrada em pareix que un canal de youtube (o en vimeo o en qualsevol altra pàgina on es puguen penjar vídeos) és molt útil perquè vivim en un món molt audivisual i cada vegada més l'alumnat consumeix més tipus d'aquestos vídeos. Crec que permet motivar millor a l'alumnat i fer les clases d'una manera diferent. Utilitze youtube perquè és molt fàcil d'utilitzar i va coordinat amb google

Em pareix que fer un bon vídeo és molt complicat. De fet, jo he fet més de 300 vídeos i no em pareix que haja fet cap realment bo, però si estàs pensant en crear el teu canal de vídeos que això no et desanime. Pensa que l'espectador de youtube li demana als vídeos que hi ha penjats coses diferents als programes de la televisió. Estan disposats a canviar qualitat per utilitat o coses interessants en un moment determinat.

Es poden fer molts tipus de vídeos i segur que molts més tipus dels que ací vaig a descriure. Els diferents de vídeos que tinc en el meu canal classificats d'una manera molt subjectiva són els següents:

- Videopreguntes. Són qüestions preguntades a través de vídeos.

- Experiments. Ja siguen fets en el laboratori o a casa amb materials que apareixen en la nostra vida diàriament.

- Tutorials de teoria i exercicis. Em pareixen molt útils per preparar flipped classroom a les que li dedicaré alguna entrada.

- Vídeos de motivació.

En properes entrades parlaré més sobre els diferents tipus de vídeos. De moment deixe un enllaç al meu canal de youtube.


dissabte, 13 de desembre de 2014

Els xiquets són científics meravellosos

He llegit aquest fantàstic reportatge de Diario educativo anomenat Todos los niños son científicos i m'ha encantat. La idea de que la ment d'un xiquet i la d'un científic funcionen d'igual manera no és nova, però segueix sense ser considerada per la majoria dels professors com hauria de ser-ho (jo m'incloc).

El vídeo del TED que hi ha a continuació em pareix meravellós. La idea amb la que em quede és que quan la ciència és com un joc tot és més fàcil, agradable i comprensible per als xiquets. A més, acaben aprenent més ciència. Com a professor el següent vídeo em dóna molt per a reflexionar i la història em pareix molt emotiva. El vídeo està en anglés, però el pots subtitular en castellà. Espere que el gaudisques igual que ho he fet jo.

dimecres, 10 de desembre de 2014

L'olla

És un joc i és a la vegada una classe de física i química. Em pareix que és una de les millors que he preparat en els últims cursos. 

El fonament del joc és molt simple: els alumnes treballen en grups i han d'estimat el nombre de bales que caben en l'olla tancada. Per això poden fer els experiments que consideren adients i utilitzar tot el material del laboratori, però mai poden posar bales dins de l'olla. A partir d'aquest moment moment la classe es divideix en tres parts i una norma és fonamental: el professor calla i els alumnes fan.



En la primera part cada grup analitza com resoldre la qüestió i proposen experiments. Després comenten als altres grups els experiments que van a fer i aquestos els fan suggeriments. Després ve la fase més llarga, la dels experiments i per últim cada grup comenta el seu resultat i raona com ha arribat a ell.


El millor de tot és que apareixen molts mètodes diferents per resoldre la qüestió. Alguns utilitzen fórmules matemàtiques (la majoria les utilitza malament), altres mesuren la capacitat de l'olla amb aigua i amb una proveta gran analitzen el nombre de bales que caben en el volum, altres agafen plastilina i fan boles de la mateixa mida que una mida aproximadament i hi ha que els dóna per mesurar la massa de tot. 


Tot açò dóna molt de joc per comentar diferents qüestions de la matèria. La veritat és que el joc seria millor fer-lo en 1r cicle d'ESO, però jo el faig en 3r i dóna molt de joc perquè massa gent segueix confonent la massa i el volum.

Si als alumnes els agrada la classe i el professor veu que la cosa funciona és que anem bé i això passa en l'olla. Quan més jocs com l'olla hi hagen millor.

Per cert, cada olla de les que tinc em va costar 2 euros i aquest és el segon curs consecutiu que faig aquest joc i no serà l'últim. Quins 2 euros més ben invertits.

dimarts, 9 de desembre de 2014

PhysicsBowl

En 2011 vaig començar aquest bloc per comentar les meues experiències de física i química. Aquest és un bloc dirigit a altres professors de física i química. Les intencions eren bones, però després de 6 entrades es va quedar aparcat. Les últimes 5 setmanes he estat fent el MOOC #preguntasPISA i he tornat a escriure en aquest bloc i li he agafat el gust. Així que vaig a tornar a escriure i a veure si dure més.

La meua primera entrada d'aquesta nova època del bloc va sobre unes competicions que fan en Estats Units sobre preguntes científiques. Vaig descobrir aquest concurs a través del twitter de l'assossiació americana de professors de física.  La veritat és que crec que hi ha massa pregunta memorística, però entre tanta pregunta es troba alguna qüestió bona i sempre pot servir d'inspiració per introduir algun concepte d'alguna altra manera o preparar alguna activitat nova.

Com segur que si eres professor de física i química el que vols és valorar aquestes pàgines per tu mateix ací et deixe els enllaços:

National Science Bowl: es poden trobar preguntes de totes les ciències (biologia i geologia, física i química, matemàtiques).

Physicsbowl: en la part de física em pareix que hi ha algunes qüestions de molta utilitat per a 1r de batxillerat.

Math Bowl: si algun professor de matemàtiques es perd per ací igual li agraden les preguntes de matemàtiques que hi ha en la pàgina enllaçada.

Més allà de la qualitat de les preguntes em pareix que aquest tipus de concursos estan bé perquè segur que motiven a molts alumnes i fan que vulguen aprendre més sobre ciències.


dissabte, 6 de desembre de 2014

Emblema del MOOC #preguntasPISA

Es una satisfacción recibir después de cinco semanas de duro trabajo el emblema del MOOC #preguntasPISA.


Este emblema significa lo siguiente:

Descripción: Participante en el MOOC #preguntasPISA. Edición 2014

Competencias: El/la poseedor/a de esta insignia ha acreditado las siguientes competencias: Conoce y distingue las finalidades de las distintas evaluaciones externas internacionales y los organismos que las realizan. Construye y diseña unidades (Estímulo – preguntas – guía de codificación) según los procesos estandarizados de las evaluaciones externas. Analiza la información a partir de las fuentes originales e interpreta los informes nacionales e internacionales.

Espero que el INEE siga diseñando cursos sobre evaluaciones internacionales porque este MOOC me ha parecido bastante interesante.

divendres, 5 de desembre de 2014

Valoración final del MOOC #preguntasPISA

La verdad es que ahora que se acaba #preguntasPISA estoy realmente satisfecho de haberme inscrito y haber realizado las diferentes actividades que me han propuesto, aunque ha sido a costa de mucho de mi tiempo libre.

El curso me ha parecido realmente útil y pienso seguir indagando en la cuestión de las evaluaciones internacionales y creando preguntas para mis alumnos parecidas a las de las evaluaciones con guías de codificación que pueden ser un magnífico instrumento para la autoevaluación y la coevaluación. Hasta ahora utilizaba las matrices de evaluación para estos efectos y ahora voy a añadir las guías de codificación, que son bastante simple y pueden ser bastante potentes.

Sobre las evaluaciones internacionales he de decir que son muy interesantes siempre y cuando estén al servicio del sistema y no cuando el sistema está a su servicio. Para entender un poco mejor la afirmación recomiendo leerestá entrada en el bloc Curmudgation de Peter Green donde habla que puede pasar con los test estandarizados cuando todo el sistema depende de ellos. Así que creo que las evaluaciones internacionales nos dan mucha información, pero también los centros tienen que tener sólidos sistema de evaluaciones internos y al juntar las evaluaciones externas y las internas los centros podrían ser mucho mejores.

También me gustaría destacar al gran equipo humano del INEE. Me ha parecido magnífica la interacción con ellos a lo largo del curso. Era posible interaccionar con ellos sábados y domingos, cosa que se agradece cuando tu estás realizando este MOOC que al final no te va a dar puntos para los sexenios.

Y la pregunta es: ¿Y ahora qué? De cada MOOC tendría que nacer una comunidad con las mismas inquietudes. ¿Cómo va a dirigir el INEE el interés de los más de los 6000 participantes en este curso? Espero que este MOOC tenga continuidad porque creo que me apuntaría a un curso que siguiera indagando en las evaluaciones internacionales.

En definitiva, mi participación en #preguntasPISA ha sido muy positiva.

dimecres, 3 de desembre de 2014

Actividad final de #preguntasPISA

Para la actividad final del MOOC #preguntasPISA he de preparar una prueba con preguntas de evaluaciones internacionales, he de pasarla a mis alumnos y analizar los resultados comparándolos con los que se obtuvieron de las preguntas en las diferentes guías de informe de resultados que siempre son publicadas por el organismo internacional responsable de las pruebas.

Después de analizar diferentes posibilidades he elegido que pase la prueba un grupo de segundo de ESO. Más que nada porque en mi centro, como en la mayoría, estamos en semana de exámenes y evaluaciones y era el único que tenía disponible. Dado que le voy a pasar la prueba a un segundo de ESO me baso en la publicación donde se encuentran laspreguntas liberadas de TIMSS eight grade de 2011 que se puedeencontrar en la página del INEE. En esta guía se encuentran los ítems liberados y la guía de codificación para corregir las respuesta.


Dado que España noparticipó en esta prueba en la página del INEE no está el informe de resultados de esta prueba, pero si lo he encontrado en la páginade TIMSS. Comentar que es importante para comparar tener claro que igual que el examen PISA se le pasa a alumnos de 15 años los exámenes TIMSS se pasan por cursos. Así el examen TIMSS eight grade se pasa a alumnos que están en segundo de ESO.


Para la selección de las preguntas he intentado escoger diferentes tipos de preguntas. He escogido dos preguntas de aplicación (la primera y la cuarta), una de razonamiento (la segunda), una de conocimiento (la tercera). He escogido tres preguntas de respuesta múltiple y una de respuesta abierta. Con más tiempo para realizar la actividad hubiera equilibrado los dos tipos de preguntas, pero esta semana me era difícil por cuestión de tiempo. Además, para que la prueba salga bien considero importante por la experiencia que tengo con los alumnos sobre evaluaciones diagnósticas que sepan que es una evaluación internacional y porque es importante cogerse de manera seria estas pruebas. Y esto sólo lo puedo hacer en la hora que va a durar la prueba.

Por otra parte destacar que las cuatro preguntas que he elegido están consideras por TIMSS como preguntas de desempeño avanzado.

Prueba preparada para mis alumnos.

  1. Cuál de las siguientes es la mejor descripción del propósito de la respiración celular?
  1. Proporcionar energía para la actividad celular.
  2. Producir azúcar para almacenar en las células.
  3. Liberar oxígeno para la respiración.
  4. Proporcionar dióxido de carbono para la fotosíntesis.
  1. Roberto hizo un experimento para investigar el efecto de la temperatura sobre la solubilidad del azúcar en el agua, midiendo la cantidad de azúcar que puede disolverse en 1 litro de agua a distintas temperaturas. Luego hizo gráficos con los resultados. ¿Cuál de los siguientes gráficos es más probable que esté mostrando los resultados del experimento de Roberto?
  1. Gráfica A.

  1. Gráfica B.

  1. Gráfica C.

  1. Gráfica D.

  1. ¿Qué puede proporcionar al cuerpo humano inmunidad contra algunas enfermedades por un largo período de tiempo?
  1. Los antibióticos.
  2. Las vitaminas.
  3. Las vacunas.
  4. Los glóbulos rojos.
  1. Como se muestra en el esquema, el globo se infla cuando el bicarbonato de sodio del globo se mezcla con el vinagre.¿Cuál es la causa para que esto ocurra?



¿Qué resultados esperaba de mi grupo antes de la prueba?

Esperaba buenos resultados en las preguntas 1 y 3. La primera porque es un tema que han dado en el primer trimestre y la tercera porque es un tema bastante conocido para ellos a nivel de fuera del centro. Siempre hay campañas para vacunarse.

La 2 y la 4 pensaba que serían más complicadas de responder. La 2 porque el concepto de solubilidad les puede resultar complejo en segundo de ESO y hay que relacionarlo con gráficas, cosa que les cuesta mucho y la 4 porque la parte de química todavía no se ha dado. Esta es una pregunta bastante sencilla en tercero de la ESO cuando se haba de teoría cinética, pero aquí todavía no saben mucho de química y les cuesta encontrar las palabras adecuadas para hablar de esto.

Tabla comparativa de resultados y análisis de resultados.

En la siguiente tabla aparece para cada pregunta la media internacional y los porcentajes a partir de los que TIMSS considera que un determinado país tienen muy buenos resultados para una pregunta y resultados flojos. En la última columna están los resultados de mi grupo. No he podido establecer una relación con lo que pasó en España porque nuestro país no tomó parte en esta evaluación internacional.

Pregunta
Media Internacional
% a partir del cual se consideran buenos resultados para un país
% por debajo del cual los resultados son menores de los esperados para un determinado país
Resultados de la clase analizada en %.
1
35
40
32
70,8
2
45
51
40
41,7
3
45
49
39
62,5
4
38
45
34
41,7

La clase a la que se le ha pasado la prueba tiene un total de 27 alumnos y 3 han faltado a la prueba por lo que se le ha pasado a 24 alumnos.

Aunque con un test de cuatro preguntas no se pueden sacar demasiadas conclusiones los resultados son bastante mejor de lo esperado. Sólo en la pregunta 2 son inferiores a la media internacional. Eso significa que hay que trabajar mucho más con gráficas y que representa una gráfica.

El resultado de la pregunta 1 es muy bueno porque es uno de los temas que han dado este trimestre y la pregunta 3 el resultado bueno creo que se debe a la cantidad de información que reciben de las campañas para vacunarse. En general la parte de química se tienen que trabajar más, pero dado que se trabaja más adelante en el cursos no está nada mal.

Valoración de la actividad.

Me parece una actividad muy interesante y completa porque te hace trabajar con todas las partes de una evaluación internacional y te da elementos para sacar conclusiones del trabajo que estás haciendo con tus alumnos, pero creo que dada la complejidad de la actividad nos la hubieran tenido que decir hace un par de semanas en el curso y hubiera habido más tiempo para preparar esta actividad y que fuera lo más completa posible. A partir de ahora voy a utilizar los ítems de las evaluaciones internacionales en las actividades y tareas que tengo preparados con mis alumnos y en las nuevas que prepare.